Tots sabem que la vinya no és un ecosistema que es cuidi sol, com ho podria ésser un bosc, per exemple. Però la idea és escurçar distàncies. Per aquest motiu practiquem una viticultura estrictament de secà, treballant amb cobertes vegetals espontànies quan la climatología ho permet i deixant que les anyades s'expressin el més lliurament possible.
Treballem les vinyes de forma austera, portant a terme una agricultura de conservació de tall radicalment ecològic. Amb el canvi climàtic com a realitat inel·ludible, amb l’augment de temperatures, les sequeres i cops de calor associats, hem hagut de repensar tota la filosofia a vinya. Res és per sempre: Marcs de plantació més amples s’imposen, porta-empelts més resistents a la sequera, re-ubicació de les vareitats en altres contextes, passar del emparrat al vas en algunes varietats. Veurem com va. És un repte incert.