Ara, disfrutem molt dels vins on la vinificació passa inadvertida. No ens agradaria que l'estil dels nostres vins estigués marcat per l'elaboració.

Amb el temps i la experiència cuinem els vins amb el mateix patró, de manera que l’estil del vi vingui donat per l'origen, la vinya.

Tenim un enfoc enològic hedonista, intuitiu., de tast i plaer a l’hora de fer el vi. Totes les persones que estimem el vi, quan obrim una ampolla esperem trobar un líquid que ens desperti els sentits, que ens ompli la boca amb energia. Per aixo, Totes les decisions importants, el rendiment en el premsat, el temps de maceració, el moment de treure el vi de les botes… són regides per aquest criteri.

Des de bell antuvi, i això no és massa habitual, tot sigui dit, hem guardat les nostres anyades al celler. En primer terme per tenir memòria, per aprendre de la nostra feina. El temps i la memòria són termes relatius i subjectius, ja se sap i el vi amb les seves anyades corresponents és un notari precís de la nostra trajectòria, del temps que va fer, de qui érem llavors i qui som ara. S’ha guardat vi també per la convicció, en forma de desig en primera instància que estàvem fent bona feina i que els vins ens envellirien en personalitat i complexitat. Un reivindicar-se a si mateix, vaja, i definitivament també, una necessària valorització de zona. Sempre ens han agradat els vins amb temps, on ja no es parla de varietats. Hi posem el nas i els degustem. I ja no diem Xarel·lo o Sumoll. Diem Penedès, aquest tros de terra nostra que tant ens estimem i l’únic lloc possible on cultivar la terra i elaborar-hi el nostre vi.