ca
FILOSOFIA
CONTEMPLACIÓ HEDONISTA

Per nosaltres, elaborar vins és un espai de llibertat creativa 
irrenunciable: elaborem únicament els vins que ens agrada beure 
i que pensem que són un reflex del lloc on som.
Sempre, per bé o per mal, hem fet vins des de la cova, buscant un camí propi. Ser poc porosos. Prova i error. Aixo vol dir temps pero també crea personalitat pròpia. Vella escola. Mai interessats en la perfecció, sinó en 
l´evolució i l´auto aprenentage continuat i mutant al llarg dels anys.

ELABORACIÓ I VINIFICACIÓ
QUAN ELS CEPS ENS CANTEN

Ara, disfrutem molt dels vins on la vinificació passa inadvertida. No ens agradaria 
que l'estil dels nostres vins estigués marcat per l'elaboració.

Amb el temps i la experiència cuinem els vins amb el mateix patró, de manera 
que l’estil del vi vingui donat per l´origen, la vinya.

Tenim un enfoc enològic hedonista, intuitiu., de tast i plaer a l’hora de fer el vi. Totes les persones que estimem el vi, quan obrim una ampolla esperem trobar un líquid que ens desperti els sentits, que ens ompli la boca amb energia. Per aixo, Totes les decisions importants, el rendiment en el premsat, el temps de maceració, el moment de treure el vi de les botes… són regides per aquest criteri.

Quan vàrem començar, no en sabíem, esclar. Buscàvem la seguretat en termes unicament de maduració de la fruita i el cos del vi. Amb el temps ens hem adonat que el qùe és realment important és l´adaptació de la varietat al sòl i uns rendiments per hectàrea adequats.

Ara, el demà no l´ha vist ningu, ens interessa la idea de tenir molt de sabor en la boca, amb un cos moderat. Per aconseguir-ho res extern s'addiciona al vi. Al celler totes les fermentacions són espontànies. No clarifiquem els vins. En la majoria de casos tampoc es filtren. El temps al celler ens facilita aquesta feina d'una manera natural i gratuïta.

El nostre ideal estètic és obtenir vins amb expressió precisa, on la fruita i el terrer convisquin de manera harmònica.

LA GUARDA
ANYADES VELLES

Des de bell antuvi, i això no és massa habitual, tot sigui dit, hem guardat les nostres anyades al celler. En primer terme per tenir memòria, per aprendre de la nostra feina. El temps i la memòria són termes relatius i subjectius, ja se sap i el vi amb les seves anyades corresponents és un notari precís de la nostra trajectòria, del temps que va fer, de qui érem llavors i qui som ara. S’ha guardat vi també per la convicció, en forma de desig en primera instància que estàvem fent bona feina i que els vins ens envellirien en personalitat i complexitat. Un reivindicar-se a si mateix, vaja, i definitivament també, una necessària valorització de zona. Sempre ens han agradat els vins amb temps, on ja no es parla de varietats. Hi posem el nas i els degustem. I ja no diem Xarel·lo o Sumoll. Diem Penedès, aquest tros de terra nostra que tant ens estimem i l’únic lloc possible on cultivar la terra i elaborar-hi el nostre vi.